L’11 d’Abril de 1993 morí assassinat en Montanejos (Castelló), per un grup d’ultradretes, Guillem Agulló i Salvador de 18 anys, natural de Burjassot, militant dels col·lectius SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice -Caps Rapats Contra el Prejudici Racial-) i Maulets.

Jo no havia sentit mai parlar d’aquest xicot, però en cançons de grups de rock català sentia diferents vegades el nom de Guillem Agulló, així que vaig buscar aquest nom a la Viquipèdia (La Wikipedia en català) i em vaig assabentar del seu cas. A més, fullejant el llibre de valencià vaig veure un llibre escrit per Jaume Fuster que es diu La Mort de Guillem i que narra el que va passar aquella nit de l’11 d’Abril a l’Alt Millars i el que desencadenà. Vaig decidir comprar-lo i llegir-lo i ahir ho vaig fer.

El llibre està dividit en cinc parts, la primera narra els fets que succeïren aquella nit. Ho conten en forma d’interrogatori els testimonis, els amics. L’autor també s’imagina el què serien les diligències i finalment narra els fets des del punt de vista de Guillem.

La segona part conta la història dels ultradretans de Marxalenes. Com s’uneixen al IV Reich de Marxalenes, l’arribada i els successos a Montanejos i finalment la fugida del poble.

En la tercera part Jaume Fuster reconstrueix la investigació de la Guàrdia Civil i la Policia i ho recull en forma d’informes el·laborats per aquests a partir dels interrogatoris als acusats i les rodes de reconeixements dels amics de Guillem.

Finalment la part més interessant i és la solidaritat que desencadenà l’horrible assassinat del jove a mans dels feixistes. Narra les manifestacions que s’originaren arreu de tot el País Valencià, sobretot a València, en l’homenatge en el que es convertí el II Tirant de Rock celebrat a València el 24 d’Abril d’aquell any; però també apareix la trista història de la pancarta desplegada en un encontre del València C.F. contra l’Albacete en que apareixia “¡Guillem, jódete!”, els debats que s’originaren en la premsa escrita entre els advocats de l’acusació i la defensa dels assassins; i finalment, la tristesa dels pares de perdre el seu fill.

M’agradaria posar a continuació, i si no l’importa a l’autor, una part on es conta la mort de Guillem, perquè com diu Jaume Fuster en la introducció: “Si a través d’aquesta novel·la us puc comunicar una espurna del dolor, de la por, de la ràbia, de l’horror i de l’ànsia de justícia que tot plegat m’ha provocat, em donaré per satisfet.”

[…]
Els onze centímetres i dos mil·límetres d’acer t’encaren, Guillem. Et protegeixes de forma instintiva, com pots. Sents talls, als braços, a les mans. No, encara no tens por, només sorpresa, només ràbia, només dolor.

La ganivetada penetra en el pit, buscant el bessó de la vida. Quatre centímetres d’acer en ple cor. I la nit de Montanejos es congela, Guillem, i s’escapa amb el doll de la teva sang, esclata en una blancor fosca i definitiva que desbloca els rellotges, arriba España, i enceta el ritme dels braços alts… con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, que s’allunya, s’allunya, es fon… volverán banderas victoriosas, i tornes a l’habitació orejada i lluminosa, amb la senyera estelada, la silueta del país -països- que estimes, les fotos de Wembley, el llibre de la Roig, la cinta dels Pets, els cartells dels actes reivindicatius, l’escalfor de la mare, la fermesa del pare, l’alegria enjogassada de les germanes… impasible el ademán.

La mort de Guillem - Jaume Fuster.

Aquest post el dedique a Guillem Agulló i Salvador. “Guillem Agulló. Ni oblit, ni perdó!”

Filed under: Lectura, Literatura, Reflexions |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts