Aquests dies de Fira a Pedreguer he estat llegint el llibre Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura del magnífic showman, director de cine, guionista, escriptor, autor de teatre, actor i inclòs clarinetista de jazz; Woody Allen.
En aquest xicotet llibre, Allen Stewart Konigsbert (és el vertader nom de Woody Allen) recull una sèrie d’articles escrits a la revista literària The New Yorker. Articles que són “l’antídot perfecte contra la estupidesa i l’avorriment”, una mescla de absurd i ironia per a desmitificar veritats intocables i al mateix temps serveix de manual per a sobreviure a aquest món, que a vegades sembla boig.
Com he dit, el llibre està dividit en articles, concretament en disset, tots boníssims. Els articles són aquests, només llegint el títol ja et fa somriure. Encara que com he dit, tots, absolutament tots els articles són boníssim, alhora de decidir quins són millors jo elegiria aquests:
Per acabar amb els escacs.
Correspondència.Divertidíssima partida d’escacs entre dos intel·lectuals amb una peculiaritat, juguen la partida escrivint-se cartes. Desgraciadament una carta es perdrà en Correus i aleshores començar el problema: els dos taulers d’escacs no coincideixen i ningú cedeix davant l’altre.
Per acabar amb els règims baixos en calories.
Reflexions d’un sobrealimentat.Un home amb obès reflexiona com va arribar a eixa situació: va voler ser el més sant de tots els homes. Ell i el seu oncle estan en una cafeteria discutint sobre l’existència de Déu i el seu oncle li diu que Déu està en totes les coses, inclòs en els dolços que hi han damunt la taula. Aleshores, el nostre protagonista començarà a devorar tots els aliments que troba per guanyar-se el cel.
Per acabar amb les revolucions en l’Amèrica Llatina.
Visca Vargas!La descripció d’una revolució a un país d’Amèrica Llatina a forma de diari comptada per un revolucionari que s’incorpora a les files del dirigent Vargas com a cuiner en el seu campament. Els revolucionaris no donen cap patada bona, així i tot la moral del protagonista és elevadíssim i al final acaben fent-se amb el control del palau presidencial d’una forma d’allò més curiosa.
I la millor de totes:
Per acabar amb les novel·les de policies.
El gran cap.Un detectiu ens conta l’estrany cas que li encomanà una estudiant de Filosofia que “portava una minifalda i un jersei ajustat, i el cos de la qual descrivia una sèrie de paràboles que haurien pogut provocar un atac cardíac a un bou”. La missió: trobar a Déu.
Permeteu-me també, per acabar una xicotet extracte del llibre que demostra la magnífica destresa d’Allen.
Tota la literatura és una nota al peu de pàgina del Fausto. No tinc ni idea del que vull dir amb això.
Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura de Woody Allen.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
No dubteu en demanar-me’l. No us arrepentireu. Si preferiu comprar-lo, a l’FNAC el podeu trobar amb el modest preu de 6,6€. Creieu-me, val la pena. És boníssim!
1 | Joan December 10th, 2006 at 12:53 pmhttp://www.fnac.es/dsp/?servlet=extended.HomeExtendedServlet&Code1=1772817965&Code2=239&prodID=380297
Molt bona recomanació…. me l’apunte a vore si esta setmana em passe per la FNAC i me’l compre………
2 | Agustí December 10th, 2006 at 4:47 pmDoncs sí, com he dit val la pena per 6 euros. Sols has de sacrificar un parell de cubates (o un, depén d’on te’l facis).
3 | Joan December 10th, 2006 at 6:02 pmSi estàs interessat amb l’Allen (i pel que he vist al teu blog veig que t’agrada) deuries veure els altres llibres que té. El mític “Asesinato en Manhattam”, el guió de “Match Point” o el famosíssim llibre (i pel·lícula) “Todo lo que siempre quiso saber sobre el sexo y no se atrevió a preguntar” són alguns dels interessants llibres que pots veure per l’FNAC.
Localitzeu, si podeu, “Sin plumas”, editat a Tusquets i que recull des d’assajos de joventut fins a dues comèdies hilarants en un acte (una d’elles, per cert, representada -és un dir- pels alumnes de l’IES l’any passat: “Déu”).
4 | sergi December 11th, 2006 at 7:29 pmJajajaja “representada -és un dir-”! Va, segur que vos va sortir bé! No ho teniu gravat en vídeo? No la vaig poder veure :(..Jo el dia de la representació veia que s’acabava el món, estava a punt d’un atac de nervis… Fotuda tecnologia! No sé si m’entens…
5 | Joan December 11th, 2006 at 8:11 pm