Me llamo Joan y tengo un problema con los libros.

Així podria començar la meva presentació a l’ACLC (Assemblea de Compradors de Llibres Compulsius). I és que aquest matí he anat a la llibreria Públics de Dénia i m’ha tornat a passar, no ho he pogut resistir. He entrat, he passat les primeres prestatgeries de revistes de moda, de decoració, de culturisme (per què coi es diu culturisme això?), de informàtica i de CDs de música i he aplegat a… La llibreria! Crec que les meves pupil·les s’han dilatat com les d’un yonki després de rebre un xut de cavall d’extrema qualitat.

He començat llegint els panells on sortien els 10 llibres més venuts de narrativa i els 10 que no són de narrativa, i m’he fixa’t especialment en dos de narrativa i un assaig. Els de narrativa eren “L’esglèsia del mar” (de Idelfonso Falcones) i “Kafka en la orilla” (de Haruki Murakami); i pel que fa a l’assaig, era l’últim llibre d’Eduard Punset “El alma está en el cerebro“. Però curiosament, al final, cap dels tres me’ls he endut. De seguida veureu perquè.

Conscient de que només entrar ja m’havia col·locat dos llibres baix del braç (el de Punset no el veia per cap lloc), m’he dit a mi mateixa que no deuria ser tan compulsiu i deuria pegar una mirada a tota la llibreria per veure si veia cap cosa que m’interessava més i així ho he fet.

He deixat els llibres al seu lloc i m’he dirigit cap a la secció de Narrativa. Allí he pogut veure una escampada de llibres, però m’he fixat en quatre de Dan Brown. “Ángeles i demonios“, “El código Da Vinci“, “La conspiración” i “La fortaleza digital“. Dos ja els havia llegit i entre “Ángeles i demonios” i “La conspiración” m’he decidit pel primer, perquè he vist que ell i el de “El codi Da Vinci” estan vinculats, tenen el mateix protagonista: Robert Langdon. Així Brown escriu aquest llibre com “preqüela” del Codi. En la novel·la, Langdon i una nova companya seva hauran de lluitar contra una de les sectes més misterioses, els Illuminati, que posseeix una mortífera arma que amenaça la seguretat mundial i la supervivència de l’Esglèsia Catòlica. Un altre llibre “conspi-paranoic” de Dan Brown, èxit assegurat.

Després he passat a la secció de filosofia i allí he pogut trobar títols que m’interessaven, sobretot perquè havien estat comentats pel meu professor de Filosofia en classe i són d’autors que hem tractat o tractarem, però després de pegar-li una llegida entre línies a “Crítica de la raó pura” de Kant, l’he tornat a deixar al seu lloc. Però uns quants autors més a la dreta estava el “Así habló Zaratustra” de Friedrich Nietzsche, que m’ha paregut més digestible, imagine perquè està desenvolupat en forma de narrativa. Bé, d’aquest diré què és un dels llibres més controvertits que han existit de filosofia i per suposat, el més conegut de Nietzsche, i és que fins i tot, serveix d’inspiració per a una cançó, “El vals de Zaratustra“, del desconegut Bentito Malasangre en el seu disc “Canciones para la resistencia“.

En aquesta secció, la de filosofia, he pogut trobar també, un famosíssim llibre de Karl Marx i Friedrich Engels. No estic parlant de “El Capital”, que és l’obra més coneguda dels dos filòsofs alemanys, sinó del “Manifest Comunista”, un dels tractats polítics que sense dubte ha influenciat enormement a tota la humanitat, aclamat per uns i odiat pels altres, i ha fet famosa la frase “Proletaris del món, uniu-vos!”. És el pare de la Revolució social que desembocà en la creació de l’antiga Unió Soviètica. El llibre, i els seus autors, aconseguí posar en marxa la revolució que aconseguí que els ciutadans de tot el món occidental, tinguem, teòricament els mateixos drets; però també provocà (no el llibre, sinó les seves interpretacions) terribles dictadures com la d’Stalin, Mao Zedong, o la de Fidel Castro.

Passeja, que passejaràs he acabat a la secció de llibres de butxaca i allí he vist un inquietant títol: “La ecuación Dante” de Jane Jensen. No sabía perquè em sonava eixe títol, així que m’he acostat cap a l’exemplar i he llegit la sinopsi. Pareix ser, que un estudiós de la Tora, Aharon Handalman, descobreix el nom d’una persona ocult en aquest llibre religiós i es posa en busca, ell i un grup d’amics, del misteriós personatge. Búsqueda que els porta fins a boscos propers a Auschwitz, on s’enfrontaran cara a cara amb allò inexplicable. Ja veurem que és això.

I, finalment, en eixa mateixa part de la llibreria, hi havia una secció dedicada a l’editorial Alianza i, dins d’aquesta, un apartat apartat dedicat a la divulgació científica. Allí estava “La historia del tiempo” de Hawking, però aquest ja el tinc. I un poc més a la dreta, taxan: “Sobre la teoría de la relatividad especial y general” del mateix Albert Einstein. El primer què he pensat ha sigut: “Açò és divulgació científica?”. M’he assustat, però he llegit la sinopsi i deia, en paraules d’Einstein, que és un llibre escrit “pensant en aquells, que sense dominar l’apartat matemàtic de la física teòrica, tinguen interés per la teoria des del punt de vista científic o filosòfic”. He fullejat, també, el llibre i a part d’algunes fòrmules físiques no m’he trobat amb cap monstre, així que m’he dit: “Pa’ la saca!“.

Doncs eixos són els títols que he adquirit. Al final, dels tres primers que sortien en la llista dels més venuts no n’he comprat cap. El de Punset volia quedar-me’l, però s’havien esgotat, així que res.

A veure si aquest nou any ens concentrem més en els estudis i en la lectura, i deixem un poc l’ordinador, que li sortirà fum (xD)! S’intentarà, s’intentarà.

Filed under: Lectura, Literatura, MyLife |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts