El passat dissabte vaig veure una pel·lícula argentina, produida el 2004, que em va agradar moltíssim. No sos vos, soy yo és el títol d’aquesta fantàstica comèdia amorosa.

La pel·lícula ens presenta a un cirugià d’uns 30 anys que viu amb la seva nòvia Maria. Degut a la deplorable situació econòmica del país en el que viuen decideixen emigrar als EUA per començar un nova vida junts.

Ella aconsegueix un treball allí i decideixen casar-se per a què a ell li donen el visat també. Així que es casen i inmediatament després marxa Maria per fer contactes per allà.

Però quan Javier, el protagonista, està a punt d’embarcar en l’avió que el durà fins a una nova vida i la seva amada reb una trucada d’aquesta. Estava molt confusa quan va aplegar i es va enamorar d’un altre home.

Javier, desfet pel desenllaç de la seva relació amb Maria tornarà a casa dels seus despreocupats pares, visitarà a un psicoanalista d’allò més particular i amb l’ajuda del seu millor amic intentarà conèixer noves dones per superar la seva catastròfica relació. Però degut al seu estat emocional tots aquests intents de trobar algú especial no li sortiran massa bé (en realitat perquè ell no vol una altra dona, vol a Maria).

Finalment, també amb l’estratègia de trobar alguna dona, comprarà un gos en una tenda d’animals i els tombs que dóna la vida, faran que acabe enamorant-se de la dependenta.

Fantàstica pel·lícula, i la primera, de Juan Taratuto, amb una interpretació esplèndida d’enamorat dessolat de Diego Peretti. Però sense dubte, allò més destacable en la pel·lícula és la banda sonora, majoritàriament peces del guardonat amb l’Òscar, Jorge Drexler.

Filed under: Cinema |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts