El passat més de Novembre vaig anar a València com ja vaig contar i em vaig fer amb la trilogia del Criptonomicón, una novel·la de ciència ficció, o més bé d’acció tecnològica, escrita per Neal Stephenson.

En la novel·la existeixen tres protagonistes, tots ells relacionats d’alguna forma, i dos fils temporals que transcorren simultàniament al llarg de la novel·la. Els protagonistes són Bobby Shaftoe, un marine raider de l’exèrcit dels EUA; Lawrence Pritchard Waterhouse, un geni matemàtic amic d’Alan Turing; i Randy Waterhouse, net de l’anterior i un hacker expert en criptografia i xarxes.

Les històries dels dos primers casos transcorren paral·lelament durant la II Guerra Mundial, però cap al final de la novel·la es trobaran units.

Waterhouse avi és enviat a Gran Bretanya, després de l’atac a Pearl Harbor per part de Japó, per ajudar als anglesos a desxifrar codis alemanys, principalment xifrats amb la màquina Enigma.

Per altra banda, Bobby Shaftoe és un supervivent de la campanya per part dels EUA en Filipines que es enviat a un nou destacament que ha sorgit en l’exercit, amb col·laboració de Gran Bretanya: el Destacament 2071 (i després 2072, perquè el 2071 és un nombre prim). El mateix destacament del qual forma part Lawrence Waterhouse.

L’altre fil temporal es desenvolupa en l’actualitat. Randy és un expert en criptografia i xarxes que habita en Califòrnia i deixa la seva inestable (i quasi acabada) relació sentimental i marxa amb el seu soci Avi cap a les Filipines, on la companyia (recentment formada pels dos i dos socis més) està creant un nou paradís de dades i el major exponent de la llibertat informàtica.

Aquesta és la primera part de la trilogia de culte dels hackers i està considerada com “El senyor dels anells” del ciberpunk, novel·la que us recomane a llegir. Això sí, feu-vos l’ànim perquè té unes quatre-centes pàgines per volum, i hi han tres. Però, ja dic, us la recomane perquè és una novel·la carregada d’humor irònic i on totes les frases s’han d’entendre amb el seu significat ocult, tenen totes un doble sentit. Les metàfores, comparacions i demés recursos literaris són constants al llarg del llibre.

No obstant, haig d’advertir-vos d’una altra cosa a part de la seva extensió, la novel·la no és l’obra de culte de hackers perquè sí. Està plena de paraules tècniques i, en algunes parts, hi ha un excés de contingut de caràcter matemàtic que podrien avorrir a aquell que no s’interessa per aquesta àrea del coneixement humà.

Abans de llegir-me les altres dos parts restants per completar la trilogia, vaig a llegir-me la famosa novel·la distòpica “Un món feliç” d’Aldous Huxley, que em van deixar abans de Nadal i que encara no he llegit.

Filed under: Ciptografia, Lectura, Literatura |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts