Agafem l’exemple del got d’aigua, d’acord? El procés de la ciència és que a partir del fluid uniforme, l’aigua, el noumen amb i amb la raó (el got), podem obtenir la forma del fenòmen, què no és l’objecte o millor, substància, en sí, però sí que és la forma d’allò que ens afecta a nosaltres. És a dir, que del noumen passem al fenònem (n -> f [açò no s’ha d’entendre com una formulació lògica]).

El problema de la metafísica és que és a partir dels judicis a priori, és a dir, que ni tan sols basant-se en el fenòmen, apartant-se completament de l’experiència, intenta establir veritats del noumen (f -> n). La ciència reb coneixement (via de la sensibilitat) de “l’exterior” per formalitzar amb lleis aquesta imatge que tenim de l’exterior, però la metafísica no, a partir del coneixement “interior”, dels judicis a priori intenta establir veritats sobre “l’exterior”, sobre allò que s’escapa del coneixement humà.

Kant diu, segons els “teus” apunts que “el nostre coneixement no pot estendre’s més enllà de l’experiència. Però els conceptes que no procedeixen de l’experiència, afirma, que són útils en la mesura que no són aplicats fora dels límits de l’experiència”. Això és just el que fa la metafísica…

Bé, esperem tenir-ho tot claret per a demà.

Salut i gràcies per col·laborar i la correcció!

p -> q
p
______
q

Ara bé, tú mateix estàs enganyan-te, com dius, perquè no tenim coneixement del noumen. Per tant la formalització sería més bé aquesta.

-p & q
q -> r
______
c & -p

No tinc el noumen y sí tinc el fenomen. Tenir el fenomen implica tenir coneixement. Per tant, tinc coneixement i no tiunc el noumen. Les coses en sí no són necesàries per a tindre coneixement.

Ens troben davant un innatisme. Ara bé, no és açò la ciència? no és una necessitat innata de saber coses sobre la realitat? La realitat no importa (el noumen) no més conta el coneixement.