Acabe de veure Salvador, una pel·lícula que tracta sobre el final de la vida de Salvador Puig Antich, un anarquista català que va ser assassinat pel règim franquista com a represàlia per l’atemptat a Carrero Blanco, tot i que ell “sols” havia atracat uns quants bancs (els diners els destinaven a fer publicacions i propaganda per als treballadors i la lluïta proletària) i mort un policía de la Brigada Político-Social, quan estaven detinguent-lo i apallissant-lo.
La pel·lícula és simplement esgarrifosa. La manera de tractar la història m’ha emocionat realment. El director optà per no mostrar tant la vida combativa de Salvador, sinó la part final, la part més humana i on s’explica el motiu de la seva lluïta. Encara estic en estat de shock (permeteu-me l’exageració), els últims moments de pel·lícula són especialment emocionants. Simplement veieu-la.
No podem deixar que la lluïta de Salvador caiga en l’oblit, no està tot aconseguit. No podem desfer-nos-en de la conciència política. Pensem d’una forma o d’una altra, allò important és seguir pensant i no callar. D’aquesta forma, la mort de Salvador i la de molts altres lluitadors per la llibertat (encara que la desesperació els portés a usar mètodes no massa adequats, des del meu punt de vista) no haurà sigut en va.
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
Jo fa temps la vaig veure al cine, i em vaig quedar com tu, està be, però no reflecteix la lluita d’en puig antich, és deixen escenes de la seua vida més interessants. Em va agradar d’aquest tipus de pel·lícules la de El Lobo.
1 | Òscar April 16th, 2007 at 6:39 pm