Aquesta vesprada m’he llegit un xicotet relat de Richard Bach, Juan Salvador Gaviota és el conte que narra la història de Juan Salvador, una gavina que desitja per damunt de tot volar, però volar més enllà de la pura utilitat. Volar pel simple fet de volar i ser lliure.
Us deixe ací un xicotet fragment de l’obra, relacionada amb El vol de l’home ocell.
¡Cuánto mayor sentido tiene ahora la vida! En lugar de nuestro lento y pesado ir y venir a los pesqueros, ¡hay una razón para vivir! Podremos alzarnos sobre nuestra ignorancia, podremos descubrirnos como criaturas de perfección, inteligencia y habilidad. ¡Podremos ser libres!
¡Podremos aprender a volar!
![[FSF Associate Member]](http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/wp-content/uploads/fsf_member.png){kind=small}
Eixe llibre és perillós. Quan jo me’l vaig llegir (tindria la teua edat)vaig pensar que volar era el mes important que havia de fer, i gaire bé me la pegue, que dic gaire bñe, me la vaig pegar. Però sempre és bo pegar-se-la, descubreixes on estan els teus limits.
1 | Jesús June 18th, 2007 at 6:13 pm“[…] y supo, con experimentada facilidad, que ya no era sólo hueso y plumas, sino una perfecta idea de libertad y vuelo, sin limitación alguna.”
2 | Joan June 18th, 2007 at 9:31 pmPreguntes filosòfiques (o pseudofilosòfiques)… Té límits l’home? On estan?
Sembla mentida que hajes estudiat a Kant. Per suposat que l’home té limitacions, si no les tinguera no seria home sinò déu. Ara bé, on estan eixes limitacions? Allò que de moment que per a nosaltres és horitzó en un moment determinat serà terra ferma, allò que ens limita ens produeix la imaginació suficient com per a trobar una eixida, allò que ara és impossible ens dóna la rabia necessària per a possibilitar-lo. Els limits existeixen, però, i el limit dels limits? sembla que no, i per això l’univers sencer és dinàmic, no estàtic, i allò té un nom: evolució.
3 | Jesús June 20th, 2007 at 6:47 pmI sembla mentida que tu sigues professor de filosofia i no recordes a Descartes. “No hi ha que acceptar com ha vertader res que no siga evident per si mateixa”. Per tant seria un error preguntar-se directament sobre quins són els límits sense abans preguntar-se si hi han límits.
(i encara he presuposat massa!)
4 | Joan June 20th, 2007 at 7:41 pmPD: A més, el que digués Kant, a mi me la porta fluixa, vull dir, el que digués Kant no té perquè ser cert, és sols el que deia Kant.
Anatema sit
un antikantià que ha sigut alumne meu. En quina mala hora li vaig posar una bona nota!
5 | Jesús June 20th, 2007 at 8:19 pmEl que passa és que com ell s’estudià Kant i al final no eixí al selectiu, li ha agafat mania.
6 | Blai June 20th, 2007 at 9:32 pmMolt bo el relat, a veure si me’l llig.
Jejejejejeje. Jesús, se suposava que tu ens ensenyaves a reflexionar, no? Doncs no hi ha que agafar-se’ls al peu de la lletra als filòsofs que em estudiat, jo preferisc fer un mesclaillo: quan m’interessa una cosa d’un l’agafe i quan no l’ignore.
7 | Joan June 20th, 2007 at 9:54 pmPD: He tingut que buscar el significat d’”Anatema sit” :P. Jo de locucions llatines sols sé: Alea jacta est (dels comics d’Astèrix i Obèlix) i Habemus papam (de fa un parell d’anys per la TV).
Jo també hauria d’haver fet un mesclaillo entre les notes de tots vosaltres, a vore si aleshores hagueres estat d’acord amb el eclecticisme que pregones.
Cordialment J. F. Z.
servus servorum Dei
PD: bene qui latuit, bene vixit
8 | Jesús June 22nd, 2007 at 1:12 pmJo vaig tenir la nota que em mereixia, com ho corrobora la nota del selectiu…
PD: No és eixe el mesclaillo que fas en la teva tesi, com tu mateixa vas dir?
Salut!
9 | Joan June 22nd, 2007 at 2:25 pmAcí tot el món parla de notes però ningú la diu. Quina nota has tret en filosofia, al menys?
10 | Jesús June 23rd, 2007 at 12:06 pmAixò és com el sou d’un, és lleig parlar-ne…
11 | Joan June 23rd, 2007 at 1:31 pmPerò si no és tan vergonyós dir que tens un 9 per què no ho dius?
12 | Jesús June 25th, 2007 at 5:56 pm