Endinsar-nos en un forat negre és un periple a ninguna part; mai podriem sortir ni per on vam entrar, tampoc la llum. Carl Sagan ja ho va popularitzar en la treta contact apropant-nos a l’estrella Vega, i més encara amb Brad Wright amb l’ajuda de Amanda Tapping. L’analogía o embedding diagram del forat de cuc de John Wheeler (1957) és un forat negre però amb pretext: una sortida. Si el teu monitor fora un forat de cuc i botares a l’interior, no apareixeries a la juxtaposada perifèria de l’enllaç, sinó a l’opost extrem de la galàxia amb la dimensió temps també permutada. Si aquestes teoríes exòtiques sobre la gravitació són correctes, amb l’ajuda del CERN i injectant energía negativa en grans quantitats, augmentaríem el tamany d’un d’aquest evitant així també la creació d’un forat negre, ja que si actualment se’n trobara un sería d’uns 10 elevat a menys 20 voltes el tamany atòmic; un humà no cabría…

Aquesta és la introducció al blog Forat de cuc, un espai que potser siga més que un blog. Diriem que Forat de cuc és la carta de presentació a un grup (de dos persones) de geeks o frikis de la ciència i la tecnologia.

Us presente el blog perquè ahir van presentar un manual molt interessant sobre un mòdul de Python (nota mental: aprendre alguna cosa més de Python), molt útil per als científics o curiosos de la ciència.

Hi haurà que estar pendents de què fan aquesta parella. Benvinguts al cibermón, xics.

Filed under: Internet, Curiositats, Programació |
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Related Posts