Reflexioneu, reflexioneu…
Per què el lego és la joguina més genial del món?
El món de Sofia de Jostein Gaarder. 

Aquests dies de Fira a Pedreguer he estat llegint el llibre Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura del magnífic showman, director de cine, guionista, escritor, autor de teatre, actor i inclòs clarinetista de jazz; Woody Allen.
En aquest xicotet llibre, Allen Stewart Konigsbert (és el vertader nom de Woody Allen) recull una sèrie […]

No sé vosaltres, però jo quan llig alguna cosa sobre els simptomes d’una malaltia, de seguida pense: “Coi, això ho tinc jo!”. Sóc un hipocondriac, pot ser. Tinc pensat adquirir un parell de llibres de Freud i amb l’ajuda d’aquest ja em faré un autoanàlisi psicològic i el publicaré.
Bé, tornem a centrar-nos en el tema […]

No crec en Déu -li vaig dir-, perqué, si existeix un Déu, aleshores, digues, oncle, […] ¿Per què tenim els dies comptats i no classificats per ordre alfabètic?
Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura de Woody Allen.

Ahir, 8 de Desembre aquest modest blog va complir un any.
Va començar sent un blog dedicat únicament a la programació. El tema era molt reduït i jo no era un expert en el tema, així que llevat d’un parell d’articles, el blog deixava prou que dessitjar. Així, el 22 de setembre d’aquest any (després de […]

El mètode és una novel·la autobiogràfica escrita per Neil Strauss, periodista i crític de música al New York Times i a la revista Rolling Stones, que descriu com passà de TMF (Talòs Mitjanament Frustrat) a convertir-se en un MALL (Mestre en l’Art de LLigar).
A Neil li encarreguen que investigue sobre una suposada societat secreta de […]

Pareix que aquest blog passa a ser podcast també, o dic perquè com sempre pose alguna cançó…
Aquesta vegada, un grup desconegut per mi fins fa ben boc que vaig descobrir a partir d’una paròdia en YouTube i que l’altre dia vaig escoltar per Ràdio3 de RNE. I si va sortir per R3, bons seran […]

És curiós com quan un mira enrrere (inclús en la curta edat de 17 anys) pensa: “Vaig haver de fer açò, vaig haver de dir allò”. Un pensa que deuria d’haver compartit més moments amb els amics, la família, etc. Temps què no tornarà.

Una altra cançoneta de Feliu Ventura…