Trenque el meu silenci estudiantil per indignació. Indignació de veure com s’està perfilant el futur d’Europa.

Des que començaren a guanyar les eleccions a diferents països partits polítics dretans, que açò és un no parar. Primer fou la Merkel, després el Sarkozy y un darrere l’altre, tots els països d’Europa han anant donant poder a la dreta neoliberal europea.

“La gota que colmó el vaso” (kit-kat: com es diu aquesta expressió en valencià?!) fou la victòria del mafiós simpàtic Silvio Berlusconi, president de la República d’Itàlia. Aquest senyor començà el seu mandat amb la polèmica llei que criminalitzava els immigrants sense documents (no m’agrada el terme “il·legal”) i que ha exportat al Parlament Europeu. Avui s’han aprovat les mesures que permeten tenir detingut per cap causa, sense advocat i sense espera de cap juí, durant divuit mesos (un any i mig) a un immigrant sense regulació a la Unió Europea. Cal recordar que fa uns dies aquest mateix Parlament aprovava la mesura de l’ampliament de la jornada laboral fins a 60 hores setmanals (i en alguns casos especials fins a 65 hores setmanals).

Però avui també, el nostre col·lega Silvio torna a fer de les seves. Aquest home que té nombroses causes pendents amb la Justícia italiana ha sigut llest: El Senat Italià ha aprovat una llei que impedeix als alts càrrecs polítics de l’Estat ser jutjats! Paraula que em ve al cap ara mateixa: WTF! (“What the fuck!”, en valencià: “Però que collons!”. Internet ha fet molt de mal…).

En fi, amb totes aquestes coses no se m’ocurreix res més a dir. Simplement et deixen amb la boca oberta com un imbècil. Bo sí, la pregunta ara és: què diu el Govern de ZP? Doncs no diuen res perquè tenen la boca plena de vergues, perquè l’únic que fan és mamar-li-la a la resta d’Estats “de primera categoria” d’Europa (Francia, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, etc).

• Respecte a la qüestió de la jornada laboral, el Govern ací ens diu que s’oposa a aquesta reforma, però al Parlament en la votació, va i s’absté! No vota en contra, no. S’absté! Però com és possible ser tan hipòcrita?
• Respecte a la immigració, avui la vicepresidenta ha dit que augmentaran els 40 dies que tenen tancats als immigrants sense papers.

Sempre havia tingut confiança en Europa. La veia un rival fort front a Estats Units i que es diferenciava per la ment oberta dels seus ciutadans, però està vist que no. Les persones, en massa, deixe’n de comportar-se com a tal…

Doncs avui per fi, m’he decidit a anar a comprar-me la càmera que feia temps que desitjava: La flamant Canon EOS 40D!

Des d’abans de Nadal que volia fer-me amb una rèflex digital (ho necessitava) i des d’aleshores fins avui he estat recollint informació de diverses càmeres i opinions de diversa gent, i sobretot, diners… Finalment, després de mesos de meditació, aquesta setmana tocava passar-me per una tenda de València, que m’havia recomanat un company i ha sigut avui!

“Per què ara? Així de sobte!? Just abans dels exàmens!” Doncs el principal motiu era que ja tenia els diners (de totes formes he aplaçat el pagament a 3 mesos, sense interessos però amb 5 euros de comissions) i no podia aguantar més. El segon motiu, és que els de Canon et fan un reembossament per comprar un producte seu (depèn del que compres, però a mi em tornaran uns 200€, 150€ del cos i 50€ del objectiu). I també, me l’he comprada just ara com a “recompensa” per com a marxat el curs, independentment de com marxen els pròxims exàmens, i així motivar-me per aquests…

El pack duu:

• Cos de la Canon EOS 40D (+ carregador, bateria, corretja, cables, etc…).
• Objectiu Canon 17-85mm, f/4-5,6 (amb estabilitzador!).
• Bateria addicional
• Targeta de memòria CF de 4GB

Què més dir-vos? Què estic entusiasmat amb la nova “joguina” que acabe d’aconseguir per “un mòdic preu” (millor no parlem del preu, perquè a més d’un li agafaria un atac i pensaria “Com et pots gastar eixa pasta en una càmera de fotos!?!”). Això sí, m’he fet una promesa: No la puc utilitzar (bé, ja l’he provada en la tenda per veure que no tenia cap desperfecte) fins que passen els exàmens (almenys fins que passe el de Fonaments Físics, el dia 23 de Juny). Ara toca estudiar (el dilluns examen de Programació :S), no sé si aconseguiré resistir-me a la temptació… Apostes?

PS: Els Nikonistes i Olympusistes voldran penjar-me…

Seré breu perquè no tinc massa ganes d’escriure (mea culpa). Avui m’he deixat el pendrive amb una memòria de CNU, que havia d’entregar demà, al laboratori de FFI.

Ja em veus a mi corrent a les 21.30 cap al Poli, que m’he creuat amb Daniel Gil (el professor de TCO) i m’ha dit: “Què, ja t’has deixat algo?” però no quedava ni una ànima ni al laboratori, ni a secretaria, ni als despatxos dels professors de FFI. Així que he tornat cap a casa resignat i cagant-me en la mare que em va parir (perdona mare, és una expressió :*) i maleïnt el cap que em proveïren els meus progenitors…

He enviat un correu electrònic a tots els grups de pràctiques, a tots els professors de FFI i al professor de CNU (voldran penjar-me tots). Espere que encara quede bona gent al món i si algú s’ha trobat el pendrive l’haja tornat al professor (“No me llames iluso, porqué tenga una ilusión…”).

És probable també, que no s’assegués ningú a eixa taula al grup de després, almenys quan jo he anat ningú l’havia ocupada en el grup anterior per fer l’examen. Jo he estat de 18-19h al laboratori i després del meu grup, crec, que sols hi havia un més. Tenint en compte que avui era l’examen i que sols podía haver 1 persona per taula i que hi han 16 taules al laboratori, com a molt hi havia 16 persones. Ara bé, tenin en compte que al meu grup n’erem uns 8 o 10 i que normalment, les persones no voldran fer un examen de 19-20h de la nit voluntariament, imagine que n’hi haurien menys al grup de després. Si es presenta, podem jugar a fer de Corleone i anar a trencar cames… xD

Riem-nos per no plorar. De moment estic suspés a CNU, per imbècil…

PS: Caguen la putaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

ÚLTIMES NOTÍCIES: El xaval que va trobar el pendrive aquest matí m’ha enviat un correu amb la memòria de CNU per a que l’imprimira i m’ha deixat el pendrive a consergeria. Gràcies : )

Estic cabrejat. La setmana passada tenia un examen a l’Escola Oficial d’Idiomes d’un llibre que havíem de llegir (el llibre era “The Silent World of Nicholass Quinn” de Colin Dexter, per a qui li interesse) i ens l’havien manat abans de les vacances de Pasqua. Jo, que volia ser previsor, el dimecres 12 de març el vaig acomanar a una llibreria al costat de l’Escola. Em digueren que el divendres (14 de març) o bé a l’altra setmana estaria i que m’enviarien un missatge al mòbil per a que passés a recollir-lo.

No sé si va ser el dijous 13 o va ser la setmana anterior, vam quedar, jo i els meus companys, per sopar amb Jesús per xerrar una estona i veure’ns les cares. Vam sopar a un Kebab i xerràrem de les últimes notícies de l’Institut i de les eleccions que s’acostaven, entre altres coses. Quan ens n’anàvem cap a casa, després de sopar, Jesús em digué alguns títols de llibres que potser em resultarien interessants. Un d’ells era “Lo que Sócrates diría a Woody Allen”. Ja havia sentit parlar-ne alguna vegada d’aquest llibre, així que vaig decidir acomanar-lo a la llibreria. Com que no corria pressa i volia llegir-me’l a Pasqua, vaig demanar-lo a la llibreria del Poble.

Doncs bé, ací arranca el meu cabreig. El dimecres passat vaig haver d’anul·lar la comanda del llibre de l’Escola Oficial d’Idiomes perquè a l’endemà tenia l’examen del llibre i encara no l’havia rebut! La dona em digué amablement que encara faltarien, atenció: uns quinze dies per rebre’l!

La veritat és que el llibre havia arribat mentre jo estava de vacances de Pasqua a Pedreguer,  però els molt cabrons de la llibreria l’havien tornat perquè havien passat quinze dies i no havia anat a per ell… I això que els vaig dir que no era de València i que aniria després de les vacances! Vam tornar de vacances el dia 1 d’Abril. Tenint en compte que, com a molt prompte, la llibreria rebé el llibre el dia 14, que març té 31 dies i jo vaig passar el dimecres 2 a per ell, tenim que en (31+2-14-15 =) 4 dies ja l’havien venut!

“No passa res”, vaig pensar, “ara el torne a demanar i en un parell de setmanes el tinc”. Què imbècil que sóc, perquè les setmanes passaren i passaren i el llibre no arribà. Al final vaig haver de buscar-lo per altres llibreries (al final vaig arribar a una que estava al costat d’eixa, xD) i llegir-me’l tot la vesprada abans de l’examen.

Però ací no acaben les meves experiències, podríem dir frustrants, amb les llibreries xicotetes, familiars, de barri o com vulgueu anomenar-les. Tornem a Pedreguer… El dissabte 15 de març vaig anar a la llibreria del poble i vaig comanar el llibre que m’havia recomanat Jesús i que us he comentat abans. Doncs bé, des d’aquell dissabte fins avui n’han passat huit més. Huit setmanes fa que espere el llibre, dos mesos, i el fotut llibre no apareix. Amb aquest no corre pressa, però em toca bastant els collons…

Després aquestes llibreries es queixen que grans llibreries com l’FNAC (quines grans llibreries, que es dediquen únicament al negoci de les paraules, hi ha a Espanya?) arrasen amb els seus negocis… Collons, el que m’estranya és que algú et faça cap comanda!

A vegades tinc la sensació de que sóc massa bona persona un imbècil, perquè si fos un altre, ja m’hauria anat a l’FNAC, hauria comprat el llibre per menys pasta i hauria enviat a pastar fang als llibreters (quan haguessin rebut el llibre, clar, per així tenir que tragar-se’l). En fi…

Des de la passada nit del dijous-divendres que el domini jpuigcerver.net ja no apunta ací… Si entreu us trobareu amb una agradable sorpresa.

Potser no deuria parlar encara, perquè no està acceptat, però… Ja he acabat i entregat el repte!

Doncs ja s’ha publicat l’última traducció que vaig fer per al Projecte GNU: “Preguntes freqüents sobre GNU/Linux“.

En el document, Richard Stallman intenta contestar a les preguntes més habituals sobre el tema GNU/Linux vs Linux a seques. Em vaig posar a traduir-lo perquè pense que és un document fonamental ja que molta gent està confosa amb el terme.

Així docs, ja tenim un poc més catalanizada la web del Projecte GNU. Ara comença a ser època de posar-se a estudiar de debò (no he fet res en aquest semestre!), així que no traduiré res més fins que no acaben els exàmens.

PD: Molt prompte hi haurà notícies sobre el Número de Bacon…

Actualització: Se m’havia oblidat dir-vos que podeu trobar la traducció també en PDF, DVI i el codi font en TeX fent clic en els respectius enllaços.

El contingut d’aquest article és sumament rallador. És una conversa entre Erades i jo. Podeu llegir-lo o no (depèn del grau d’avorriment que tingueu, és llarg), el que sí que us dic és que: At your own risk! Si llegiu alguna cosa que no us agrada/us molesta/creieu inconvenient, simplement, toqueu-se la verga/la figa. Això és el meu puto blog i faig/escric amb/en ell el que em dóna la gana. Entesos?

Sou lliures d’entrar i comentar, sou lliures de jutjar-me, sou lliures d’insultar-me. Això sí, permeteu-me que us ignore.

Aquesta conversa la publique per deixar ben claret que no m’importa el que es pense de mi. Tal vegada tot això és perquè m’ha importat durant molts anys i he reventat. Qui sap. Però a partir de ara és tot “porqué yo lo valgo“, així que, BENVINGUTS.

Read the rest of this entry »

Avui he tingut el plaer d’assistir a una interessant conferència en la Ciutat de la Justícia (València) en motiu del 25é aniversari de l’Escola d’Informàtica de la UPV, el primer centre del País Valencià en impartir el títol d’Enginyeria Informàtica (Llicenciatura en aquells temps).

L’acte ha estat un d’aquests on està ple d’il·lustríssims, magnífics, molt honorables, etc. i la gent va amb un vestit elegant, un rellotge car, el monyo engominat i sobretot, que no falte, un pal de granera ben clavat pel cul per anar ben ert.

No vull allargar-me massa en la narració de la història perquè tampoc dóna per a molt, simplement m’ha servit per extreure algunes impressions del món empresarial, professional i acadèmic (”que no és el mateix?”, és el que es preguntarien alguns després d’acabar la conferència. No deurien ser-ho…).

Primer que res vull donar-vos una xicoteta guia per a que pugueu entendre el que diuen allà si és que alguna vegada aneu a una orgia semblant on bàsicament tots es peguen copets a l’esquena i es masturben mútuament sense cap estupor, somrient d’orella a orella i sense despentinar-se.

Encara que puga semblar que aquella gent sap un muntó d’un munt de coses i us faran quedar com uns imbècils… que no us enganyen! Els discursos segurament els escriurà un becari acabat de llicenciar en filologia que ha de treure’s les castanyes del foc com pot. Aquella gent no sap que cony està dient i no crec que cap persona en la sala ho estigués entenent tampoc. Simplement heu de traduir els següents verbs: innovar, maximitzar, rentabilitzar, escalar, progressar, internacionalitzar, etc; per una perífrasi que tothom entén, ací i a la Xina: guanyar diners.

A més, si alguna vegada n’heu de fer vosaltres un de discurs i incloeu alguna d’aquestes paraules com a toc d’exquisidesa en qualsevol oració, el públic es farà boig a aplaudir quan acabeu la vostra intervenció: globalització, beneficis, capital, recursos humans, estratègia empresarial, gestió integral, progrés, etc; i com no, moltes sigles CEO, SAP, TIC, PYME (aquesta ja està més estesa), ERP, ABAP, etc.

La conferència no ha donat per a més. Han parlat cinc persones i totes elles s’han repetit. Les paraules claus, a part de les anteriors: Informàtica, profesionales, reconocimiento, ingeniería, Universidad Politécnica de Valencia, Cheneralitat Valenciana, Comunidad Valenciana, sector tecnológico, liderazgo, atribuciones, regulación, Colegio de Ingenieros Informáticos de la Comunidad Valenciana, compromiso, empresa, futuro, etc.

El que més gràcia m’ha fet de la conferència era que tots donaven suport al Col·legi i demanaven atribucions a la carrera d’Enginyeria Informàtica (és a dir, que es necessite la firma d’un informàtic per a dur endavant certs projectes), però resulta que un dels ponents era enginyer Industrial (un executiu d’IBM!) i que a més ha tingut un problema amb la presentació que tenia preparada pel culpa del PowerPoint! (NOTA: <ironic_mode=on>Que no resultarà que el PowerPoint l’han programat les dones de la neteja de Microsoft el Bill Gates (que en realitat no és informàtic)?</ironic_mode=off>, llegiu comentaris per entendre-ho abans de sentir-se ofesos!)

Tot això de les atribucions m’ha fet pensar durant la conferència (era el millor que podia fer). No tenia cap opinió al respecte, però ja vaig perfilant-ne una (encara esteu a temps de fer-me canviar d’opinió), però m’ha fet gràcia que foren els empresaris els qui demanaren atribucions per als enginyers en Informàtica quan són els mateixos empresaris els qui contracten a altres per dur endavant projectes Informàtics per un sou inferior… Un poc contradictori, no?

Hi haurà que informar-se’n més i algun dia escriure’n una reflexió. Almenys ens han donat un crèdit de lliure elecció, que era pel que estàvem allí.

PD: Des de la Universitat ens compren com si fóssim prostitutes: que volen que anem a una conferència, doncs donen crèdits de lliure elecció i xim-pum.

PD2: Companys pro-Col·legis, no s’enfadeu amb mi.

Hi ha poca activitat al bloc, pensareu. Doncs us promet que per al final d’aquest mes hi haurà bona cosa de moviment per ací.

Des de que van acabar els exàmens de Febrer (ja fa més de 2 mesos!) que he estat treballant en una activitat extra per a l’assignatura de Programació (reptes, els anomenem) i ja l’he acabada. Em falta comentar el codi font del programa i enviar-la. Però això no serà fins ací dues setmanes perquè el dijous que ve tinc un mini-examen de Tecnologia de Computadors (aka TCO) i haig d’estudiar perquè aquest segon quadrimestre l’he dedicat bàsicament al repte (i no me’n penedisc, perquè he aprés un fum), així que no duc molt fresquetes la resta d’assignatures… Per suposat, quan envie el programa per a la seva correcció escriure un document explicatiu, a nivell “teòric” (per dir-ho d’alguna manera) de com funciona el programa: estructures de dades i algorismes utilitzats, bàsicament.

D’altra banda, fa dues setmanes vaig tenir el plaer d’assistir a un concert de Lilit i Dionís a Pego. Doncs bé, aquella nit vaig ser present, també, d’una interessant discussió pseudofilosòfica (que és com anomene als diàlegs on es discuteix alguna cosa més enllà de si el València C.F. ha de fer fora a Koeman després de guanyar la copa del Rei, tema de primeríssisma actualitat per La ciutat del Túria). L’entrada es titula “Filosofia oriental contra l’escandinava i altres divagacions d’una nit de festa“, no l’he acabada perquè és llarga i amb prou mala bava. Ja vaig parlar amb una de les persones implicades i la vaig advertir de que no es mosquegés. Si creieu amb el Feng shui i aquestes coses, us recomane una sessió intensiva de ioga abans de començar la lectura.

Ei, però no ens avancem! Això serà dintre de dues setmanes més o manco (que deia un professor meu…), ara toca estudiar com un capullo.

Doncs avui fa quinze anys que un grup de joves feixistes assassinaren Guillem Agulló. No se m’ocorre res a dir que expresse millor els meus sentiments que el silenci.