Des de la passada nit del dijous-divendres que el domini jpuigcerver.net ja no apunta ací… Si entreu us trobareu amb una agradable sorpresa.

Potser no deuria parlar encara, perquè no està acceptat, però… Ja he acabat i entregat el repte!

Doncs ja s’ha publicat l’última traducció que vaig fer per al Projecte GNU: “Preguntes freqüents sobre GNU/Linux“.

En el document, Richard Stallman intenta contestar a les preguntes més habituals sobre el tema GNU/Linux vs Linux a seques. Em vaig posar a traduir-lo perquè pense que és un document fonamental ja que molta gent està confosa amb el terme.

Així docs, ja tenim un poc més catalanizada la web del Projecte GNU. Ara comença a ser època de posar-se a estudiar de debò (no he fet res en aquest semestre!), així que no traduiré res més fins que no acaben els exàmens.

PD: Molt prompte hi haurà notícies sobre el Número de Bacon…

Actualització: Se m’havia oblidat dir-vos que podeu trobar la traducció també en PDF, DVI i el codi font en TeX fent clic en els respectius enllaços.

El contingut d’aquest article és sumament rallador. És una conversa entre Erades i jo. Podeu llegir-lo o no (depèn del grau d’avorriment que tingueu, és llarg), el que sí que us dic és que: At your own risk! Si llegiu alguna cosa que no us agrada/us molesta/creieu inconvenient, simplement, toqueu-se la verga/la figa. Això és el meu puto blog i faig/escric amb/en ell el que em dóna la gana. Entesos?

Sou lliures d’entrar i comentar, sou lliures de jutjar-me, sou lliures d’insultar-me. Això sí, permeteu-me que us ignore.

Aquesta conversa la publique per deixar ben claret que no m’importa el que es pense de mi. Tal vegada tot això és perquè m’ha importat durant molts anys i he reventat. Qui sap. Però a partir de ara és tot “porqué yo lo valgo“, així que, BENVINGUTS.

Read the rest of this entry »

Avui he tingut el plaer d’assistir a una interessant conferència en la Ciutat de la Justícia (València) en motiu del 25é aniversari de l’Escola d’Informàtica de la UPV, el primer centre del País Valencià en impartir el títol d’Enginyeria Informàtica (Llicenciatura en aquells temps).

L’acte ha estat un d’aquests on està ple d’il·lustríssims, magnífics, molt honorables, etc. i la gent va amb un vestit elegant, un rellotge car, el monyo engominat i sobretot, que no falte, un pal de granera ben clavat pel cul per anar ben ert.

No vull allargar-me massa en la narració de la història perquè tampoc dóna per a molt, simplement m’ha servit per extreure algunes impressions del món empresarial, professional i acadèmic (”que no és el mateix?”, és el que es preguntarien alguns després d’acabar la conferència. No deurien ser-ho…).

Primer que res vull donar-vos una xicoteta guia per a que pugueu entendre el que diuen allà si és que alguna vegada aneu a una orgia semblant on bàsicament tots es peguen copets a l’esquena i es masturben mútuament sense cap estupor, somrient d’orella a orella i sense despentinar-se.

Encara que puga semblar que aquella gent sap un muntó d’un munt de coses i us faran quedar com uns imbècils… que no us enganyen! Els discursos segurament els escriurà un becari acabat de llicenciar en filologia que ha de treure’s les castanyes del foc com pot. Aquella gent no sap que cony està dient i no crec que cap persona en la sala ho estigués entenent tampoc. Simplement heu de traduir els següents verbs: innovar, maximitzar, rentabilitzar, escalar, progressar, internacionalitzar, etc; per una perífrasi que tothom entén, ací i a la Xina: guanyar diners.

A més, si alguna vegada n’heu de fer vosaltres un de discurs i incloeu alguna d’aquestes paraules com a toc d’exquisidesa en qualsevol oració, el públic es farà boig a aplaudir quan acabeu la vostra intervenció: globalització, beneficis, capital, recursos humans, estratègia empresarial, gestió integral, progrés, etc; i com no, moltes sigles CEO, SAP, TIC, PYME (aquesta ja està més estesa), ERP, ABAP, etc.

La conferència no ha donat per a més. Han parlat cinc persones i totes elles s’han repetit. Les paraules claus, a part de les anteriors: Informàtica, profesionales, reconocimiento, ingeniería, Universidad Politécnica de Valencia, Cheneralitat Valenciana, Comunidad Valenciana, sector tecnológico, liderazgo, atribuciones, regulación, Colegio de Ingenieros Informáticos de la Comunidad Valenciana, compromiso, empresa, futuro, etc.

El que més gràcia m’ha fet de la conferència era que tots donaven suport al Col·legi i demanaven atribucions a la carrera d’Enginyeria Informàtica (és a dir, que es necessite la firma d’un informàtic per a dur endavant certs projectes), però resulta que un dels ponents era enginyer Industrial (un executiu d’IBM!) i que a més ha tingut un problema amb la presentació que tenia preparada pel culpa del PowerPoint! (NOTA: <ironic_mode=on>Que no resultarà que el PowerPoint l’han programat les dones de la neteja de Microsoft el Bill Gates (que en realitat no és informàtic)?</ironic_mode=off>, llegiu comentaris per entendre-ho abans de sentir-se ofesos!)

Tot això de les atribucions m’ha fet pensar durant la conferència (era el millor que podia fer). No tenia cap opinió al respecte, però ja vaig perfilant-ne una (encara esteu a temps de fer-me canviar d’opinió), però m’ha fet gràcia que foren els empresaris els qui demanaren atribucions per als enginyers en Informàtica quan són els mateixos empresaris els qui contracten a altres per dur endavant projectes Informàtics per un sou inferior… Un poc contradictori, no?

Hi haurà que informar-se’n més i algun dia escriure’n una reflexió. Almenys ens han donat un crèdit de lliure elecció, que era pel que estàvem allí.

PD: Des de la Universitat ens compren com si fóssim prostitutes: que volen que anem a una conferència, doncs donen crèdits de lliure elecció i xim-pum.

PD2: Companys pro-Col·legis, no s’enfadeu amb mi.

Hi ha poca activitat al bloc, pensareu. Doncs us promet que per al final d’aquest mes hi haurà bona cosa de moviment per ací.

Des de que van acabar els exàmens de Febrer (ja fa més de 2 mesos!) que he estat treballant en una activitat extra per a l’assignatura de Programació (reptes, els anomenem) i ja l’he acabada. Em falta comentar el codi font del programa i enviar-la. Però això no serà fins ací dues setmanes perquè el dijous que ve tinc un mini-examen de Tecnologia de Computadors (aka TCO) i haig d’estudiar perquè aquest segon quadrimestre l’he dedicat bàsicament al repte (i no me’n penedisc, perquè he aprés un fum), així que no duc molt fresquetes la resta d’assignatures… Per suposat, quan envie el programa per a la seva correcció escriure un document explicatiu, a nivell “teòric” (per dir-ho d’alguna manera) de com funciona el programa: estructures de dades i algorismes utilitzats, bàsicament.

D’altra banda, fa dues setmanes vaig tenir el plaer d’assistir a un concert de Lilit i Dionís a Pego. Doncs bé, aquella nit vaig ser present, també, d’una interessant discussió pseudofilosòfica (que és com anomene als diàlegs on es discuteix alguna cosa més enllà de si el València C.F. ha de fer fora a Koeman després de guanyar la copa del Rei, tema de primeríssisma actualitat per La ciutat del Túria). L’entrada es titula “Filosofia oriental contra l’escandinava i altres divagacions d’una nit de festa“, no l’he acabada perquè és llarga i amb prou mala bava. Ja vaig parlar amb una de les persones implicades i la vaig advertir de que no es mosquegés. Si creieu amb el Feng shui i aquestes coses, us recomane una sessió intensiva de ioga abans de començar la lectura.

Ei, però no ens avancem! Això serà dintre de dues setmanes més o manco (que deia un professor meu…), ara toca estudiar com un capullo.

Doncs avui fa quinze anys que un grup de joves feixistes assassinaren Guillem Agulló. No se m’ocorre res a dir que expresse millor els meus sentiments que el silenci.

Doncs ja sóc traductor “oficial” del Projecte GNU. Recentment (per fi) han penjat la meva primera col·laboració: el manifest GNU! (*)

Ara, quant tinc un poc de temps lliure (que no en tinc molt), estic traduint l’article “Preguntes freqüents sobre el GNU/Linux”, quan el tinga enllestit l’enviaré i quan tinga alguna notícia el penjaré ací en PDF també.

A part de a la web del GNU, ací us el deixe en PDF (i el seu codi en LaTeX, clar) per si el voleu imprimir.

El manifest GNU (PDF) (DVI) (LaTeX).

Doncs ja s’han acabat les vacances de pasqua. La veritat crec que enguany han caigut massa prompte, ara queda tot el mes d’Abril i Maig de classes (i de regal els exàmens de Juny) sense fer ni un descanset. Però bé, si el temps passa com ho ha fet fins ara, de segur que em passa ràpid. I és que no fa falta ser Einstein per adonar-te’n de què això del temps és relatiu…

I on collons m’he clavat tots aquests dies? Què he estat fent? Per què us he deixat abandonats? Tranquils, tranquils… Ja estic ací! (Us tranquilitze com si us fera falta, que egocèntric…).

Doncs tot el que he fet es redueix a fer el friki. Els qui em coneixen saben que sóc un friki (segons ells) renegat perquè no em considere un friki. Però pel que he estat fent aquestes vacances, crec que m’ho hauré de replantejar.

La major part dels dies he estat treballant amb un xicotet “projecte” per a l’assignatura de Programació. Ara que ja el tinc quasi acabat (em falta solucionar un parell d’errors i alleugerar-l) ja puc dir de què va. “Simplement”, el programa calcula el Número de Bacon d’un actor qualsevol que aparega en la base de dades de la Internet Movie Data Base (IMDB). Què és el Número de Bacon d’un actor? Doncs tècnicament és la distància mínima entre el vèrtex que representa a l’actor Kevin Bacon i el que representa a l’actor X en un graf que representa les relacions entre els actors a partir de les pel·lícules en les que han aparegut junts. M’explique amb un exemple: El Número de Bacon d’Eric Idle, dels Monty Python (pegueu-li una miradeta a Forat de cuc), és 2 perquè Eric Idle va participar en la pel·lícula Hollywood Homicide amb Ernest Harden; i Ernest Harden va participar en Rails & Ties amb Kevin Bacon. És ha dir, hi ha una separació de dues pel·lícules entre els actors.

Doncs el meu programa calcula aquest número. “I això és tot? Totes les pasqües fent el moniato per això!?”. Podria parèixer senzill, però us assegure que no m’he tingut que trencar el cap per resoldre el problema i m’ha servit per aprendre moltes coses sobre l’assignatura Estructures de Dades i Algorismes de 2n d’Informàtica. Ha sigut interessant (encara ho està sent perquè tinc que resoldre alguns problemes) i entretingut (clar, per a mi, imagine que per als qui us la bufa tot açò serà una xorrada). Quan ho tinga acabat publicaré un PDF explicant com he fet el programa incloent quins algorismes (Dijkstra power!) i estructures de dades (grafs, monticles i taules hash) que he utilitzat. Ja avise que igual que l’article sobre el PageRank no serà apte per a tots els públics. La veritat, estic molt orgullós de com està quedant el programa i de tot el que he fet.

Què més he fet? Doncs he estat traduint un parell de pàgines de la web del Projecte GNU. La traducció del “Manifest GNU” ja està acabada, molt prompte la penjaran a la web i jo la publicaré en PDF per ací. Què dir de la meva col·laboració amb “La Causa”? Doncs que estic molt content de participar-hi. He conegut a gent interessant pels fòrums i he après moltes coses aquests dies sobre la filosofia del programari lliure. I a més estic ajudant amb allò que se me dóna bé a la difusió del català.

Més coses: He estat muntant un ordinador per a projectes personals. Tenia un AMD Athlon XP 2400+ per ací casa i m’he comprat una placa base (40 i pico euros) i 1GB de memòria RAM, he anat a la tenda d’informàtica i m’han donat una caixa vella on muntar-ho tot i voilá: Ordinador muntat (em falta un disc dur, l’únic que no tinc trencat i puc usar és de 1,45 GB!). Ara falta instal·lar-li una distribució del GNU/Linux (vaig a provar amb Gentoo) i xim-pum. Què faré amb aquest ordinador? Doncs tot el que no m’atrevisc a fer amb el portàtil per por a carregar-me’l!

I deixant de banda els projectes personals també he estat fent un poc de feina de la “carrera” (ho escric entre cometes perquè no m’agrada aquest nom, seria millor dir-li “estudis”). N’he fet poca, menys del que volia fer per posar-me al dia, però bé, estem de vacances al cap i a la fi, no? He fet un treball sobre els díodes LED amb uns companys (un des de València i l’altre des de Perú!) per a l’assignatura de Fonaments Físics de la Informàtica. Ha quedat bastant bé i hem inclòs dos exercicis d’exemple bastant originals. Esperem que el Messeguer (el professor) ens pose bona nota, crec que ens la mereixem… Si és així, si el treball val la pena, el penjaré per ací també.

I bé, aquests últims dies he estat fent neteja de CDs i DVDs. Tinc una bossa de fem plena de CDs i DVDs per a tirar! I encara em falten un parell de tarrines per inspeccionar! He tirat un muntó de pel·lícules, jocs i programes que ni havia utilitzat (quant de mal fa l’ADSL els primers anys…)! Ara mateixa estic passant tota la meva música al format OGG i vull comprar-me un reproductor portàtil que suporte aquest format. Què és l’OGG Vorbis? La Viquipèdia us ho dirà. No vull ser un fanàtic de la FSF, però plantegeu-vos abandonar el format MP3 i passar-vos l’OGG Vorbis perquè:

1. L’OGG Vorbis és un format lliure. És a dir, res de propietaris, res de codi ocult, res de royalties, res de patents (l’MP3 sí està patentat).
2. L’OGG té millor qualitat de so que l’MP3.

Què, tinc raó jo o els meus companys i sóc un friki acabat?

Som a l’any 18 després de l’entrada en vigor de la LOGSE i any 1r del calendari LOEnià. La qualitat del sistema educatiu públic està amenaçada per una administració més preocupada per les estadístiques que per l’educació dels futurs ciutadans; per uns pares i uns alumnes que han oblidat quin és el seu paper als centres educatius; i per uns professors que, vist tot açò, van perdent la fe en la seua tasca. Tots? No! En un institut de la Marina Alta, un xicotet claustre de professors, com si de gals rebels al poder de Roma es tractara, resisteix aquesta degradació generalitzada. O així era fins fa ben poc.

Recentment, la Direcció Territorial d’Alacant ha menyspreat i humiliat el professorat de l’IES Pedreguer, en contradir una decisió presa per la junta d’avaluació, vulnerant així el propi reglament de Conselleria. Amb aquesta més que denunciable actuació dels buròcrates de la Direcció Territorial es posa de manifest el poc pes que tenen els professors dins del nostre sistema educatiu, quan són ells els qui millor el coneixen, car el pateixen cada dia.

Davant d’aquesta miserable desconfiança de l’administració envers els docents, nosaltres, exalumnes de l’IES Pedreguer, que estem en posició de jutjar-los objectivament, ja que hem conviscut amb ells durant anys, volem trencar una llança en favor seu i de la seua tasca.

Des que deixàrem l’institut, hem anat adonant-nos que si no fóra pels professors que hem tingut, potser molts de nosaltres no estaríem on estem i segur que no arribaríem allà on ens proposem arribar. Al cap i a la fi, ningú avança sol pel camí de l’aprenentatge, tots necessitem d’algú que ens guie, i aquest algú han sigut els nostres professors. Nosaltres estem satisfets amb tot el que ens han ensenyat i no entenem com ara (sols un any després!) se’ls acusa de no fer bé la seua feina.

Per tot açò, volem demanar que es respecte la tasca dels docents, que mai havia estat tan qüestionada com fins ara; i que els pares i l’administració reflexionen sincerament (i pensat en el bé dels alumnes) sobre quin és el seu paper en aquest món de l’educació pública. Una educació pública que, de perdre els seus millors garants s’aboca a un futur més bé negre. I és que per ensenyar calen bons professors (i alumnes predisposats), ja que, per sort o per desgràcia, en la vida real no tenim cap Panoràmix que ens prepare una poció màgica per aprendre.

Exalumnes de l’IES Pedreguer. 

Doncs aquest matí he anat al centre metge (de Benimaclet) i a l’Hospital Clínic a fer unes gestions i quan he acabat m’ha entrat una gossera enorme d’anar-me’n a classe i m’he dit: “em quede a casa a estudiar”.

Qualsevol altra persona amb bona salut mental s’hauria encès la televisió i hauria mirat algun programa de debats d’aquests que fan pels matins, que segur que deuen d’estar d’allò més “interessants” després de les eleccions. Però jo no he fet això!

Com que m’estava pelant la classe de FCO m’han entrat remordiments i m’he dit: “anem a fer exercicis” i m’he posat a fer exercicis d’assemblador. Doncs bé, farà una estoneta, quan ja estava cansat de fer exercicis (després de quasi dues hores) m’ha vingut al cap de provar de fer algun programeta en assemblador i açò és el que he fet (imagine que dels que llegiu el bloc ningú entendreu que collons fa, però és igual, és una cosa MOLT friki).

.data
itera: .byte 0×0A #numero de iteracions (sense comptar a[1] i a[2])
.data 0×10010010
vector: .byte 0×00, 0×01 #vector que representa la successio.
#els primers valors corresponen a[1] = 0 i a[2] = 1.

.text
.globl __start

__start:
la $4, itera
la $7, vector
lb $3, 1($7) # a[n-1]. a[2] = 1
lb $2, 0($7) # a[n-2]. a[1] = 0
addi $7, $7, 2 # comencem a afegir a partir de la tercena pos.
lb $4, 0($4) # iteracions
addi $6, $0, 0 # contador

bucle:
add $5, $2, $3 # a[n] = a[n-1] + a[n-2]
add $2, $0, $3
add $3, $0, $5
addi $6, $6, 1 #incrementa comptador
sb $5, 0($7)
addi $7, $7, 1
bne $6, $4, bucle #si encara no hem fet totes les iter. repetim…

.end

I què és el què fa la cosa aquesta? Doncs va omplint un vector en memòria on cada element és un terme de la successió de Fibonacci (0,1,1,2,3,5,8,13, …). Ni més ni menys.

La idea era fer una cosa semblant a aquesta feta en C:

#include <stdio.h>
#define MAX_ITER 10

int main(){
int vector[MAX_ITER+2], i;
vector[0] = 0;
vector[1] = 1;
printf(”%d %d “, vector[0], vector[1]);
i = 2;
while(i != MAX_ITER+2){
vector[i] = vector[i-1] + vector[i-2];
printf(”%d “, vector[i]);
i++;
}
putchar(’\n’);
return 0;
}

Ací tenim el resultat de l’execució del programa en assemblador:

Descarrega’t el codi font i juga una poc amb ell (fixa’t en que el vector és de bytes!). El llenguatge assemblador és per al processador MIPS R2000 així que necessitaràs un simulador. Jo utilitze el Spim, està disponible tant per a Windows com per a Linux (encara que jo utilitze la versió de Windows sobre el Wine).

• fibonacci.c
• fibonacci.asm