11S

Publicat el setembre 11, 2011 per Joan

Avui tots els periòdics parlen del desè aniversari dels atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon, aquell dimarts 11 de Setembre de 2001. Especialment els nord-americans, clar.

No vaig a estendre’m repetint el que és evident: aquells atemptats van canviar el món. No és que jo fóra molt conscient de com era el món abans dels atemptats, si és que sóc conscient de com és ara, però si m’he adonat de que des d’aleshores “Occident” viu en un estat de continua paranoia.

A mi, aquells atemptats em van agafar a casa, mirant la televisió després de dinar. A setembre no anàvem a l’escola per la vesprada, així que en acabar de dinar podies quedar-te veient els dibuixos a la tele. Els informatius van interrompre la programació a pràcticament totes les cadenes i clar, jo mirava amb curiositat aquelles imatges. No sabia que coi eren les Torres Bessones, que anava a saber jo amb 12 anyets! Però recorde que els periodistes comentaven les imatges amb un to d’incredulitat i incertesa en la seva veu.

No vaig ser conscient del que havia passat fins arribar l’endemà a l’escola on el mestre de Coneixement del Medi, ens va repartir unes fotocòpies de la portada d’un periòdic i ens va comentar el que havia passat.

El que va ocórrer en els anys posteriors tots ho sabem: la croada de Bush contra l’islamisme, la guerra d’Afganistan, la foto de les Açores amb Bush-Blair-Aznar, les manifestacions del “No a la guerra”, la segona guerra d’Iraq i finalment la caiguda de Bush.

No són pocs els que creuen que tot va ser una conspiració del govern d’Estats Units, o les agències d’Intel·ligència del país, o les empreses armamentístiques, o una combinació de totes tres, per a justificar un increment en la despesa de seguretat, posar en vigor unes polítiques de control abusives per “garantir” la seguretat, etc. Però bé, normalment són els mateixos que creuen que l’home no ha estat mai en la lluna i va ser tot una pel·lícula de Staley Kubrick, que les vacunes són un invent de les farmacèutiques que debiliten el nostre sistema immunològic i ens fan dependents de més vacunes, etc.

La veritat és que va haver gent que va treure un bon profit dels atemptats. Especialment les empreses d’armament i de seguretat americanes i les petrolieres, però d’això a dir que van ser elles les que van provocar els atemptats, hi ha un bon pas. Jo em decante més a pensar que van optar per aplicar la vella dita castellana de “al mal tiempo, buena cara” i “no hay mal, que por bien no venga”.

Crec, que és totalment possible que un grup de 20 pirats, segreste quatre avions i la munte ben grossa. Igual que un altre grup de penjats va fer amb els atemptats de Madrid, de Londres o recentment a Oslo. Fer mal, és molt fàcil. I penjats hi han molts al món.

Ara bé, tot i que hi ha molts penjats al món i és relativament fàcil dur a terme una barbaritat com les d’abans, la veritat és que són moltes més les persones que no estan penjades i que mai se’ls passaria pel cap fer una cosa així, són més dies els que no passa ninguna burrada com aquesta (almenys a casa nostra, clar. No podem comparar amb una situació de guerra com la que es viu en altres parts del món) i així i tot, els fets anteriors van fer que visquérem amb por el dia a dia. I el que és pitjor, que acceptarem baixar-nos els pantalons (quasi literalment) al creuar un aeroport, o que totes les nostres conversacions (incloses aquestes línies) puguen ser registrades per les agències d’intel·ligència en pro de garantir-nos la màxima seguretat.

Una seguretat, que no ens poden garantir de fet i una seguretat que té un preu massa alt per al nostre dia a dia, respecte al perill del que realment ens defèn.

Espere no haver-vos avorrit.

Publicat dins de Jo, Política, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

S’acaben les vacances

Publicat el agost 27, 2011 per Joan

Doncs sí. S’acaben les vacances. Avui mateixa hem fet l’examen de suec del curs intensiu que estàvem fent. Un examen que per cert, no sé si aprovaré. De totes maneres, i centrant-nos amb les notícies positives, això vol dir que comencem les classes “de veritat”, les interessants.

El proper dilluns tindré la meva primera classe de Distributed Systems: Basic Course. Una de les dues assignatures que cursaré durant el primer període del primer quadrimestre. L’oració anterior inclou dos fets que potser us sorprendran o desconegueu: el primer i més cridaner és: “Sols vas a fer dos assignatures!?” i el segon és això dels “períodes”.

Ací a Suècia, o almenys a la KTH, cada quadrimestre s’organitza en dos períodes on es fan unes poques assignatures de manera intensiva en cada un. Habitualment la gent té unes dues o tres assignatures per període, que fa unes cinc o sis al quadrimestre, igual que a Espanya (bé, jo en tenia 7 l’any passat a cada quadrimestre…). La diferència és que en lloc de dur, per exemple, sis assignatures en paral·lel, primer en fas tres, t’examines en octubre i després fas les altres tres i els exàmens just abans de Nadal. Quan haja sofrit aquest sistema, ja us donaré la meva opinió. Però de moment m’agrada la idea de passar unes vacances de Nadal sense tindre que pensar amb els exàmens, cosa que no sent des de que vaig deixar l’institut.

Bé, doncs com anava dient, Distributed Systems: Basic Course és una de les dues assignatures que tindré en el primer període, l’altra és Machine Learning. Dos assignatures que vaig a començar amb ganes perquè a priori em resulten interessants. També les hauré de compaginar amb Optimització Automàtica de Programes que faré a distància en la UPV (ja sabeu, problemes amb les convalidacions i ganes de no perdre massa el temps), però crec que me les arreglaré.

El segon període serà encara més divertit, perquè sols tindré una assignatura! L’afortunada serà Distributed Artificial Intelligence and Intelligent Agents, una assignatura que a priori no veig amb tant d’interès però que espere que em servisca per aprendre alguna cosa interessant.

Com que tindré prou temps lliure en el segon període, he decidit intentar seguir uns cursos a distància i gratuïts organitzats, ni més ni menys, que per la Universitat de Stanford. Els cursos són el de Machine Learning i Introduction to Artificial Intelligence. Tos temes que ja tindré prou matxacats, però em resulta interessant veure com aborden temes que jo ja he estudiat des d’una de les millors (i més cares) universitats del món i a més, classes impartides per la gent que escriu els llibres de referència que estudiem arreu del món. A banda de que “it’s free!“, si aproves el curs et donen un certificat i sempre pots fer-te el guai amb un diploma de Stanford baix del braç…

Seguiré transmetent a través de la mateixa freqüència en el teu aparell receptor habitual.

Jorge Sanmartín liked this post
Publicat dins de Erasmus, Estudis, Jo | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

Tallinn

Publicat el agost 21, 2011 per Joan

Doncs ja tenim una ciutat més a la llista de visitades. Aquest cap de setmana hem fet una visita exprés a la capital d’Estònia: Tallinn.

Divendres de vesprada agafàrem un creuer de la Tallink que ens dugué a la ciutat estona des d’Estocolm. A nosaltres, a un bon grapat més d’Erasmus i a una bona colla de jubilats, que aprofiten per visitar la ciutat i menjar i beure relativament barat (clar, sí es compara amb Suècia, perquè comparat amb Espanya tampoc és que allò siga jauja).

La ciutat, de a penes 400.000 habitants, i el país, comencen a sortir del forat en el que els va sumir l’ocupació soviètica d’abans dels 90 i han sabut aprofitar el turisme que els arriba dels països escandinaus com Suècia i especialment Finlàndia (trobaràs quasi totes la informació en estonià, finlandès, suec i, com no, anglès).

Tallinn

Vam arribar a les 10 del matí a la capital, després de 17 hores de vaixell i ens vam dirigint de seguida al centre de la ciutat, ja que sols teníem 8 hores per a visitar la ciutat. Tallinn no és molt gran, així que vam decidir anar caminant des del port fins al centre i no ens en penedim: en 15 minuts estàs en la Raekoja plats (la plaça de l’Ajuntament).

Passejàrem pels carrers empedrats, férem un esmorzar a una cafeteria-xocolateria amb molt d’encant que ens havia recomanat la Lonely Planet i seguirem fins al Castell de Toompea, seu del Parlament i la Catedral d’Alexander Nevski. Allí fora hi havia muntades activitats per commemorar la independència d’Estònia de l’URSS el 20 d’Agost de 1991, sota la presència amenaçant de l’exèrcit Roig. Així, sense saber-ho, ens vam convertir en espectadors del XXé aniversari de la República d’Estònia.

Seguirem passejant i escoltarem les explicacions d’una guia turística que era bastant crítica amb la coalició a càrrec de l’actual govern d’Estònia, però que reconeixia que la major part de les crítiques de la ciutadania eren degudes a la crisi internacional. Em va semblar curiós que la guia explicara amb prou detall la situació política de Tallinn i d’Estònia. És un aspecte que no sol importar als turismes, especialment si aquests turistes són un grup d’estudiants d’Erasmus.

Dinàrem en un restaurant un poc separat de la plaça de l’ajuntament per fugir dels preus abusius fets per a turistes. La veritat és que era molt més barat que a Suècia, però així i tot se’ns escapava de les nostres butxaques. Per sort trobàrem aquest restaurant amb un deliciós menú de 9€ (Estònia usa l’euro des de l’1 de Gener) que consistia en una sopa de salmó, bacallà amb creïlles al forn i salsa de mantega i un brownie de xocolata per acabar.

En acabar visitarem les antigues dependències de la KGB, que malauradament es troben en una autèntica ruïna, i sortírem de la ciutat per la “Porta vella” per a anar a buscar un supermercat on comprar provisions i tornar de nou al vaixell.

Quan fa just tres setmanes que hem arribat a la capital sueca, aprofitem ja ben prompte per fer una visita als països del voltant. Ja veurem on cau la pròxima parada.

Sam Lake, Jaume Crespo Llàcer liked this post
Publicat dins de Erasmus, Jo, Viatges | Etiquetat com a , , , , , , , , | 1 comentari

IVA a Suècia i estafes dels “mercats”

Publicat el agost 11, 2011 per Joan

Ahir vam poder recórrer alguns dels pubs de la zona de festa per als universitaris en Estocolm, en un recorregut organitzat per la THS, que vindria a ser una cosa com la Delegació d’Estudiants que tenim en la UPV. El cas és que mentre menjàvem un parell d’hamburgueses al McDonalds em vaig adonar d’una dada ben curiosa: l’IVA que ens cobraven al menjar-nos aquell parell de peces de carn.

Mentre que a Espanya paguem en l’hostaleria un IVA del 8%, a Suècia paguen el 25%! Sí amics, heu sentit bé: el preu de la majoria dels productes s’incrementa una quarta part, que va a parar a les arques de l’Estat. De fet, els únics productes que es salven són l’allotjament en hotels, albergs i demés (als que se’ls aplica un 12% d’IVA) i el transport públic (al que s’aplica un 6%)(*).

La primera impressió va ser: “per això ací els productes són més cars!” Però de seguida vaig caure en que els productes no són un 17% més cars ací (25%-8%)! (a excepció d’alguns productes com l’alcohol, per exemple, que és molt més del 17% perquè té impostos especials).

Ja que estem parlant del McDonalds, anem a fixar-nos en la seva mítica Cheeseburger, que en Espanya et costa 1 euro mentre que en Suècia et costa 10 corones. A dia d’avui, un euro són unes 9.31 corones (arrodonint), així que l’hamburguesa a Estocolm vindria a costar-nos 1.075 euros.

Vaja! Resulta que l’hamburguesa en qüestió sols és un 7.5% més cara en Estocolm que en València! Però això, companys, és el detall menys important… El més curiós de tot és com es reparteix l’euro en Espanya i com es reparteix l’euro i pico en Suècia.

Del preu que em costà l’esmentada hamburguesa, 0.86 euros se’n van per a McDonalds i 0,215 se’n van per a l’Estat suec. En Espanya, en canvi McDonalds es fa amb 0.93 euros mentre que l’Estat n’arreplega 0.07€! Curiós, no? En Espanya, tot i que és més barata, McDonalds guanya més diners (aproximadament un 8.1% més) per cada Cheeseburguer que ven.

Una altra forma de veure el detall: Si no pagàrem IVA en cap dels dos països, l’hamburguesa ens sortiria més cara en Espanya que en Suècia!

Espera, espera, espera, Joan. No et precipites! Potser les despeses de producció de l’hamburguesa a Espanya són més elevades que a Suècia! Bé, això no sé com mesurar-ho, però hi ha alguna cosa que em diu que no.

El salari mínim a Espanya és de 641,40 euros al mes. A Suècia, en canvi, no hi ha per llei un salari mínim, sinó que són els sindicats i les companyies les que acorden el salari mínim en cada situació. No obstant això, els entesos ja s’han encarregat de buscar alguna forma de comparar els dos països (bàsicament agafant el salari més baix a Suècia). Tenint en compte la Paritat del Poder Adquisitiu (PPP en anglès), que no és més que una forma d’equiparar el cost de la vida dels països, el salari mínim mensual a Suècia és d’uns 990€ i a Espanya d’uns 630€ (dades de 2007, *).

És a dir que a Suècia, McDonalds guanya menys pasta per les Cheeseburguers però paga més als treballadors que a Espanya!

En definitiva i extrapolant les conclusions a la resta de productes de McDonalds i altres companyies (que evidentment, és un error), algú s’està folrant a Espanya i no és precisament ni l’Estat ni els treballadors… I mentrestant, els “mercats” ens exigeixen als espanyols més mesures fiscals que beneficien a les (grans) empreses per a que aquestes puguen crear llocs de treball i així aconseguir augmentar de nou el consum, per a crear més llocs de treball encara, etc. I, al final, viure tots com Buzz Lightyear però el país de Pin i Pon: cridant “hasta el infinito y más allá” i vivint en una caseta rosa.

Javi van Herpt, Kylyan Marc Bisquert Pérez liked this post
Publicat dins de Erasmus, Jo, Política, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , , , | 5s comentaris

Skriva från Stockholm

Publicat el agost 4, 2011 per Joan

Ja duguem cinc dies a Estocolm i aquest és el primer moment lliure que trobe per escriure-vos. Anem de cul d’arrere de la paperassa de l’Erasmus, del curs de suec i de les feines pròpies d’establir-se en una nova ciutat (i en un lloc tan diferent de l’habitual!).

Doncs bé, durant aquests dies he pogut conèixer un poc la universitat: està molt xula. A mi em recorda a Oxford, Cambridge o qualsevol d’aquelles universitats angleses amb aquella estètica del XVI o XVII. La KTH és posterior, del 1826, però l’edifici principal data de 1917 i emula aquesta estètica que us comentava. El millor de tot, és que precisament en aquests edificis es troba l’Escola d’Informàtica i Comunicació (Skolan för Datavetenskap och Kommunication, en suec) i és on donaré moltes de les meves classes.

Parlant de suec: avui mateixa he fet la primera redacció que ens han manat per al curs intensiu que estem fent. Una redacció de cent paraules sobre nosaltres i la nostra família. Aquest curs m’ha recordat aquells moments a l’escola, quan intentàvem aprendre anglès i semblava una cosa tan difícil. I és que, començar de zero un nou idioma costa i moltes vegades et sents frustrat de tenir que buscar el 70% o 80% de les paraules d’una oració. Però al final, quan eres capaç de llegir un anunci al metro se’t dibuixa un somriure a la cara. A més, hui ens hem adonat que sabem més suec que molts suecs: concretament, aquells acabats de nàixer i que no saben parlar (it’s something)…

I seguint amb els idiomes, deixaré caure una dada: encara no he trobat a ningú que no parle anglès. Impressionant. No sé quantes hores a la setmana faran d’anglès a les escoles, però crec que ajuda molt més el fet de que, per exemple, ahir mateixa veguera el final de la sèrie “Els Tudor“, en anglès i subtitulada al suec. Vull dir: que no doblen al suec ni pel·lícules, ni sèries de televisió i ni tan sols programes vinguts d’Estats Units que els emeten directament en anglès amb subtítols en suec i això fa que l’anglès el mamen de ben menuts, així que per a ells és com una segona llengua.

Sobre els Erasmus, malauradament hem anat a triar un any on ací està ple d’espanyols. I això no hauria de ser dolent necessàriament, el problema és que quan detecten el teu accent s’acosten a parlar amb un en castellà i clar, no vas a fugir en el moment. No obstant això, procure evitar a tota persona sospitosa de ser ibèrica. No és res personal, simplement no vull tenir excusa per a no parlar l’anglès.

Amb tanta cosa, encara no us he comentat res dels companys de la residència, ni de la “residència” mateixa (ja entendreu el significat de les cometes), ni del poc turisme que he fet de moment, etc. Però l’entrada ja ha quedat prou llarga i no vull fer-vos arrere amb un article massa llarg.

PS: Per cert, la traducció del títol és “Escrivint des d’Estocolm”.

Publicat dins de Erasmus, Jo | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

One week to go

Publicat el juliol 24, 2011 per Joan

D’ací set dies ja hauré aterrat a l’aeroport d’Arlanda, a Estocolm. I encara no m’he fet l’idea de que passarà una llarga temporada fins que torne a xafar terres valencianes. No vull dir que em costarà desapegar-me d’ací. Mai he sentit especial afecte per una tros terra en particular, en tot cas pels records i persones que allí m’han acompanyat. Simplement encara no he tingut temps a conscienciar-me de que estaré tot un any vivint lluny d’on he estat vivint fins ara. I tinc moltes ganes!

De moment, per a submergir-me un poc en la cultura sueca, he començat com molts: a llegir novel·la negra sueca. Gràcies a un llibre que em van regalar uns quants amics per a l’aniversari d’enguany he pogut descobrir les novel·les de Henning Mankell i el seu personatge Kurt Wallander. Pareix que és un personatge famós, tot i que jo no l’havia escoltat mai. Fins i tot ha estat portat a la televisió britànica en una sèrie. Jo ja m’he llegit els dos primers de la saga en un temps record per a mi, tenint en compte que no agafava un llibre no-tècnic des de fa uns deu mesos. La veritat és que els llibres ho mereixen. De fet, l’últim el vaig acabar anit a les quatre de la matinada.

Estocolm nevat

Mireu que bonic Estocolm a l'hivern.

Una altra cosa que he estat fent ha sigut llegir una guia de viatges sobre els països escandinaus (que per cert, em van regalar els mateixos). La guia és la típica de Lonely Planet, que a mi m’agraden molt. M’agraden perquè et conten un poc d’història sobre els llocs en concret, sobre la seua gent, gastronomia, art, medi ambient, costums, etc. I a més et donen un muntó de detalls per a sobreviure amb un baix pressupost la zona: restaurants, allotjament, transport, dates recomanades per visitar-la, zones recomanades, etc. I tot parant especial atenció al pressupost, ja que aquestes guies van destinades tradicionalment als motxilers. Per exemple, una dada de referència sobre Suècia: Una pinta de cervesa ve a costar unes 52 corones, que són uns 5,7 euros.

Logotip de la KTH

Logotip de la KTH en una de les parets de la universitat.

A tot això, se m’havia oblida’t comentar que ja he trobat una residència on viure. Fa quasi un mes, us vaig comentar que ens havien deixat fora de les residències perquè la KTH s’havia vist desbordada d’alumnes internacionals. Doncs bé, al final si que he pogut aconseguir una habitació al sud d’Estocolm i a relativament bon preu. El problema és que sols la tindré fins al 31 de Desembre i que, acostumat a tardar 10 minuts a peu per anar a la universitat, 12km se me faran molt pesats (40 minuts amb metro)!

En fi, que ja hi han ganes d’arribar allí i veure que ens espera. Jo com sempre, seguiré informant per a aquells que us puga interessar o tingueu curiositat. Queda encetada oficialment la categoria Erasmus.

Publicat dins de Erasmus, Jo | Etiquetat com a , , , , , , , , | 6s comentaris

Bye, bye Paquito

Publicat el juliol 22, 2011 per Joan

Al final Paco no ha pogut resistir a les pressions de la directiva del Partit Popular i ha dimitit del seu càrrec de President de la Generalitat.

Camps no s’ha declarat culpable, de manera que l’espectacle del juí popular seguirà endavant. De manera que el País Valencià, es posarà a la cua de les Comunitats Autònomes amb Presidents jutjats. Ja veurem si condemnat!

Camps i Rita celebrant una de les seves aplastants victòries.

El substituirà a la Presidència Alberto Fabra, que res té a veure amb el mític Carlos Fabra, fins ara alcalde de Castelló. Un home posat pel PP per a proveir d’aire fresc a la directiva valenciana. Ja veurem de quina fusta està fet.

El que està clar és que el show no acaba ací. Els valencians som com som i ens agrada massa l’espectacle com per a conformar-nos amb una dimissió. Volem veure sang, i jo el primer. Si Paquito va rebre el mínim regal a canvi de favors, que ho pague! Ara bé, no hem d’oblidar, que el problema a casa nostra no són els vestits regalats, ni el Gürtel, ni l’especulació urbanística que tanta corrupció ha generat, ni tan sols els polítics corruptes: som nosaltres que ho permetem any rere any.

Tenim el que ens mereixem.

Publicat dins de Jo, Política, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , , , | 2s comentaris

Breaking Bad

Publicat el juliol 17, 2011 per Joan

Que jo recorde, fins avui mai havia parlat d’una sèrie de televisió al blog. Però com que feia temps que no escrivia res i avui s’estrena (als Estats Units) la quarta temporada d’una de les sèries més esperades per mi enguany, m’he dit: anem a actualitzar el blog un poc parlant de Breaking Bad.

Les visites a aquest blog es divideixen en tres categories: els que em coneixeu de Pedreguer, els que em coneixeu de València i els que arribeu ací per accident. Aquesta entrada va dedicada quasi exclusivament als que em coneixeu de Pedreguer, perquè els de València, com a bons freaks de les sèries que segurament sereu, de segur que ja l’heu vista.

Breaking Bad és un drama en format de sèrie de televisió, emès per la cadena nord-americana AMC que comença la seva primera temporada al gener de 2008. Hi ha que dir que la sèrie s’ha convertit en el producte estrella de AMC. I raons no li’n falten.

La història gira al voltant de Walter White, un professor de química a un institut d’Albuquerque (a l’Estat de Nou Mèxic) al que li diagnostiquen càncer de pulmó, i Jesse Pinkman, un antic estudiant de Walter que l’ajudarà a introduir-se en el món dels negocis de la meta-amfetamina (o “cristal”, per als bakales d’ací).

Walter veu en la producció d’aquesta droga, la seva única oportunitat per a aconseguir diners d’una forma ràpida per a sustentar econòmicament a la seva família quan ell falte.

Cartell promocional de la primera temporada

A partir d’ací, el que comença sent una senzilla idea i que Walter procura executar amb la màxima seguretat i discreció per a que no el pillen ni clavar-se en més embolics dels necessaris, acaba embrutant-se i són diverses les vegades al llarg de les tres temporades que tot pareix que està a punt de desplomar-se, marcant sempre un punt de no-retorn en l’evolució de les personalitats dels protagonistes i de la trama.

Precisament aquesta evolució dels personatges és la que a mi em va enganxar. Això i que, a pesar de ser un drama, cada capítol ve acompanyat de situacions amb un marcat humor negre. És simplement genial com la sèrie dibuixa com Walter, un professor d’institut insegur i insatisfet, va evolucionant en companyia i a pesar de drogates i traficants dels baixos fons, càrtels mexicans i la mateixa DEA (on, per a més inri, treballa el seu cunyat).

Cartell promocional de la quarta temporada

I si no es fieu de la meva opinió, que tampoc sóc cap crític, sols heu de repassar la llista de premis que ha recollit la sèrie en els seus tres anys de vida i les crítiques com la de Stephen King que deia d’ella que és “la sèrie amb el millor guió de la televisió” o Chuck Klosterman que la valorava com “la millor sèrie de televisió dels deu últims anys”, deixant darrere a sèries intocables com Els Soprano.

Per si no fora poc, les valoracions de la sèrie han anat pujant d’un 7.4 de la primera temporada a un 8.9 de la tercera (segons la web Metacritic). Els usuaris d’aquesta web, per contra puntuen la primer temporada amb un 9.3 i les dues últimes amb un 9.6. A IMDB per altra banda, els usuaris la valoren en conjunt amb un 9.3. Personalment, haig de dir que aquesta sèrie podria desbancar a Dexter, un altra obra mestra per al meu gust, que està al capdavant de les meves sèries preferides.

Sols queda recomanar-vos que gaudiu d’aquesta sèrie en el vostre temps lliure i esperar a que siga demà, per poder “adquirir” el capítol que s’emetrà d’ací unes hores als Estats Units.

Publicat dins de Cinema i televisió | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Ja tocava

Publicat el juny 25, 2011 per Joan

Després d’una bona temporada sense actualitzar el blog ja tocava contar-vos alguna cosa. I és que enguany he anat de cul amb els exàmens. Es confirma el que em deien: quart és el pitjor curs (de moment) d’Enginyeria Informàtica a la UPV. No és, crec jo, perquè les assignatures siguen un rollo o extremadament complicades, sinó per la càrrega de feina que tens durant el curs i que t’obliga a estudiar fins a escassos dies dels exàmens.

Per a que ens fem una idea, l’assignatura que més temps d’estudi li he dedicat han segut 3 dies i a la que menys un dia. Sí, un dia. No feia això des de Batxillerat (exceptuant una assignatura de segon, que era un conyaso) i així han anat les coses.

Siga com siga, el curs ja ha acabat i l’any que ve us escriuré des de Estocolm. Ahir va haver una reunió informativa per a tots els estudiants del meu centre que gaudirem d’una beca de mobilitat on ens informaren dels procediments i de les ajudes que rebríem. I després d’haver escoltat la quantia aproximada de les ajudes cal donar-li la raó a aquell grup del Facebook que diu: “El Erasmus son los padres“. I és que l’ajuda base serà enguany d’uns 250€, tot un capital! Si tot va bé, els que tenim un poc de sort amb els estudis, rebrem un plus de 150€ de Bancaixa i uns 60€ de la Generalitat. En total uns 460€ al més per a viure en un país amb un cost de vida d’entre 700 i 900 euros al més.

Poc em queda ja per estar per terres valencianes. Aquests darrers dies de Juny són els últims que passaré a la que ha sigut ma casa a València durant aquests quatre anys i el mes de Juliol serà l’últim que passaré al País Valencià per una llarga temporada. El proper dissabte 30 de Juliol, menda lerenda agafa l’avió cap a Suècia.

El primer que hauré de fer en arribar a la capital sueca serà buscar un lloc on viure durant l’any. Bé, això i aprendre un poc de suec. En teoria la universitat havia d’acollir-nos a tots els estudiants estrangers en les residències de que disposa. El problema és que pareix ser que enguany ens hem decidit tots per anar a terres fresquetes i la capacitat d’allotjament ha sigut desbordada. Van fer un sorteig per veure qui es quedava amb les habitacions i als no afortunats ens han dit, amb més o menys bones paraules: busqueu-vos la vida.

En fi, que amb això estem: a gaudir un poc dels últims dies ací i preparant paperassa per al curs vinent allà dalt. Imagine que hauré d’obrir una nova categoria “Erasmus” o “Estocolm” per a contar-vos les batalletes d’allà, això serà més avant.

Publicat dins de Estudis, Jo | Etiquetat com a , , , , , , , , | 2s comentaris

Nit indie

Publicat el juny 5, 2011 per Joan

Ahir vaig fer un break en els meus dies d’estudi per a poder gaudir del concert de Manel al Teatre el Musical, ací a València, més d’un any després del seu últim concert per terres valencianes, poc abans de deixar els escenaris per a preparar el seu últim disc (estic parlant del concert al Palau de la Música de València de Gener de 2010).

Doncs bé, alegria doble ahir. A banda del meravellós concert del grup indie del moment (a tota Egpaña i no sols a Catalunya) també vaig poder descobrir a una veu genial, la de la jove xilena Soledad Vélez, que va actuar com a telonera dels Manel. Jo no sé molt de música, però la seva veu m’encanta! Ací us deixe una mostra des la veu d’aquesta jove de vint-i-dos anys, que de segur arribarà lluny.

Per cert, els dos EPs que té els podeu descarregar gratuïtament d’Internet: Four reasons to sing i Black light in the forest.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Publicat dins de Curiositats, Música | Etiquetat com a , , , , , , , , | 2s comentaris